E

L

C

A

I

R

E

M

A

M

E

L

U

C

Els mamelucs van continuar la urbanització començada pels aiubís. Van continuar la reestructuració de l'antiga ciutat fatimí i de la Ciutadella i van crear nous barris com Husainiyya, al nord, al-Azbakiyya i al-Nasiriyya a l'oest, Suwayqat al- 'Izzi al sud.
El 1348 la ciutat tenia 4 milions d'habitants, al final del període aiubí en tenia 2,4 milions. Aquest creixement de la població impulsava el creixement de la ciutat. Els sultans mamelucs van mantenir una important activitat constructora de mausoleus, mesquites, madrasas, janqas, perquè al voltant d'aquestes construccions s'establia la població desenvolupant l'activitat comercial i donant lloc al naixement de nous barris.
Però en aquesta ciutat mameluca es va produir la diferenciació de les zones urbanes segons la seva funció. Per exemple, als voltants de la mesquita d'Ibn Tulun es construiren palaus per als parents del soldà per la qual cosa la zona acabà convertint-se en un barri residencial elegant.
Malgrat que la pesta de 1348 inicià la decadència de la ciutat, actualment hi ha catalogats 198 monuments mamelucs, dels quals uns 50 es van construir entre 1293 i 1340, durant el període bahita.
Fins el 1354 hi havia una tradició de respecte cap a les minories religioses (cristians coptes i jueus) i es podien trobar esglésies en molts punts de la ciutat. Però el 1354 es van produir greus disturbis contra els coptes, cosa que provocà una conversió en massa a l'Islam i passaren a ser una minoria, alhora que moltes esglésies van ser destruïdes.

(1250-1517)